T'ESTIME

Estimat Miquel:

Ens coneixem des de primària i som molt bons amics però…això no és el que vull.
No pare de pensar en tu i de plorar al pensar que potser mai estaràs al meu costat.

Tots els dies quan arriba la nit somie amb tu, històries meravelloses, però quan em desperte m’ha done que tot això era un somni, no saps la pena que em dóna cada matí al descobrir que no era realitat.

Quan arriba l´hora de classe no puc suportar estar sense observar-te. Tu escoltes a la mestra i jo, mentres tant,pense en tu.
Per això no t’estranyarà quan Pepa la mestra sempre que em pregunta pareix que estiga tonta observant les musaranyes. No es la primera vegada que em pregunta que em passa, fins ella està preocupada per mi.

També hauràs notat quan tu em parles, que estic més nerviosa que quan fas una exposició a la classe; fins i tot un dia et vas desmaiar.

Quan escolte la teua veu i mire la teua bellesa: els cabells foscos, la teua sonrisa que lluís en l’oscuritat, els ulls blaus...no em puc resistir!!!

Estic desconcentrada, no hi ha segon que no pare de pensar en tu;
L’altre dia vaig endinsar el meu gat en la rentadora pensant que era un xoguet, no saps com es va posar ma mare, per no dir el meu germà que va plorar dos dies seguits.

En conclusió volia dir-te que t’estime molt i vull pasar tot els dies de la meua vida amb tu. Ja sé que és un poc exagerat però t’estime tant...

Espere que la teu resposta siga com uns dels meus somnis però que al despertar-me siga realitat.

T’ESTIME MOLT.
Esperança