LA NUIT

Oh noche,ven a traer a la tierra el tranquilo encanto de tu misterio. La sombra que te
acompaña es tan suave...tan dulce es el concierto de tus dedo...tan grande es tu poder que lo transforma todo en un sueño feliz...
Oh noche, ¿existe una belleza tan bella como el sueño?¿existe una verdad mas dulce que la esperanza?

Esperança

LO CREÍA

Creía que éramos la pareja perfecta, que nos queríamos mutuamente, que conforme pasaba el tiempo estábamos más enamorados y unidos.
Creía que éramos inseparables, que éramos envidiados por nuestra felicidad, por nuestra complicidad.
Creía que ibamos a formar una familia, que se cumplirían todos mis deseos junto a tí, que nos quedaban muchos momentos por vivir juntos.
Creía que mi vida formaba parte de la tuya, que no habían engaños ni mentitras.
Creía en nuestro futuro y en el amor eterno.
Creía en ti...te creía.

Esperança

LA MEUA ESTIMADA

Oh! Estimada meua!
La meua vida és tota teua.
Jo et necessite per a poder alimentar-me.
I pase el dia esperant l’hora de amb tú retrobar-me,
i sentir la teua olor dins de la meua boca de nou.

Oh! Quant t’estime.
Quant estime a la meua xiqueta,
a la meua forquilleta !
Encara que de vegades tens mal geni
i quan em beses em fas mal a la llengua,
jo sempre voldré que sigues meua.

Però sempre ens tenim que separar,
ja que tu dia tras dia em deixes i t’en vas
I jo després d’unes hores de patiment,
sense saber els teus sentiments.
Tu ixes de ta casa,
més guapa i arreglada,
molt mudada,
i magníficament perfumada.

Ara eres una altra dona,
ja no tens rastre de mí al teu cos,
ni saliva meua a la teua boca.
I a mi tot això em fica ploròs,
recordant quan erem una parella
i junts estàvem de maravella.

Qué dura es aquesta vida!
Qué dur es acomiadar-me de tú
Després de cada dinar, de cada sopar,
sense saber mai si amb mi tornaràs,
o pel contrari amb un altre home te n’aniràs.

Paula

UN AMOR SENSE TÚ

Tots els dies solia somiar
que tu estaves al meu costat
però al despertar
m’adonava compte de la relitat.

El meu amor
mai morirà
en el meu cor
sempre estarà.

Els dies passen
i tu no apareixes
les meues esperances
desapareixen.

T’allunyares de mi
pels camins de la nit.
Em deixares un buit
en el meu pit.

En la soletat
tú em vas deixar
sense felicitat
em vaig quedar.

Vaig plorar
amb freqüència
per no suportar
la teua absència.

Esperança

UN MAR DE DUDAS

Ahí está, ¡qué nerviosa estoy! Cada vez que le veo, todo el cuerpo me empieza a temblar...¿por qué será? Está claro ¡me encanta!¡estoy enamorada!
¿Qué hago?¿me acerco a saludarle? No, no, que entonces se notará mucho que me gusta.
¿Y si le digo mis sentimientos hacia él?¿le gustaré tanto como a mí él? Ya se, me acerco y le invito a merendar esta tarde, pero...¿así de repente?¿los dos solos? Sospechará algo...¡pues le digo como excusa que es para hablar sobre un trabajo que nos ha tocado hacer en pareja!, ¡buena idea!¡eso haré!
Pero...¿cómo empiezo?¿le saludo diciendo ‘‘hola ¿qué tal?’’ ? ¿le doy dos besos? Que complicado...
Seguro que me quedaré embobada mirándole sin saber que hacer, me pondré nerviosa, no me saldrán las palabras de la boca y quedaré en ridículo...
¡Lo mejor es que se lo escriba por carta! Pero lo peor es que no se me da bien expresar mis sentimientos hacia una persona y menos por este medio:

-Primero, porque mi letra no se entiende (me acuerdo una vez que le escribí a un chico una carta de amor y al día siguiente le pregunté si la había leído, él me dijo que sí; pero claro, era mentira, no había entendido nada, al ver que no reaccionaba se lo dije con mis propias palabras. Tuve tanta vergüenza que me fui corriendo sin saber donde iba, toda la gente me miraba extrañada...
-Segundo, porque mi madre dice que hay que reciclar papel y nunca quiere comprar, así que tuve que escribir la carta en un folio sucio.

Un momento, ¿que están viendo mis ojos? Ohh nooo!!! No puede ser...¡se está besando con una chica! Eso que no llevo las gafas pero lo que observo está pasando.
Toda la mañana pensando para luego...para luego nada.

Esperança

T'ESTIME

Estimat Miquel:

Ens coneixem des de primària i som molt bons amics però…això no és el que vull.
No pare de pensar en tu i de plorar al pensar que potser mai estaràs al meu costat.

Tots els dies quan arriba la nit somie amb tu, històries meravelloses, però quan em desperte m’ha done que tot això era un somni, no saps la pena que em dóna cada matí al descobrir que no era realitat.

Quan arriba l´hora de classe no puc suportar estar sense observar-te. Tu escoltes a la mestra i jo, mentres tant,pense en tu.
Per això no t’estranyarà quan Pepa la mestra sempre que em pregunta pareix que estiga tonta observant les musaranyes. No es la primera vegada que em pregunta que em passa, fins ella està preocupada per mi.

També hauràs notat quan tu em parles, que estic més nerviosa que quan fas una exposició a la classe; fins i tot un dia et vas desmaiar.

Quan escolte la teua veu i mire la teua bellesa: els cabells foscos, la teua sonrisa que lluís en l’oscuritat, els ulls blaus...no em puc resistir!!!

Estic desconcentrada, no hi ha segon que no pare de pensar en tu;
L’altre dia vaig endinsar el meu gat en la rentadora pensant que era un xoguet, no saps com es va posar ma mare, per no dir el meu germà que va plorar dos dies seguits.

En conclusió volia dir-te que t’estime molt i vull pasar tot els dies de la meua vida amb tu. Ja sé que és un poc exagerat però t’estime tant...

Espere que la teu resposta siga com uns dels meus somnis però que al despertar-me siga realitat.

T’ESTIME MOLT.
Esperança

LA LLUNA

Per què em fas açò?
Em tens por?
De mi casa isc
al veure que estas ahí
i en veure’m eixir
te’n vas sense tindre res que dir.

No em parles i ademés
t’allunyes de mi,
però jo no em rendix
a pesar del dolor que tinc per dins.

No t’agrade? No penses en mi?
Ja tens una persona que et faça feliç?
Sense el teu amor no puc vivir
per açò el teu cor tinc que conseguir.

Se que les germanes Núvols
de tu s’han enamorat.
Pel teu amor han plorat
quan t’has anat
i soles les has deixat.

Soler, Soler! El meu amor Soler!
Per què t’he tingut que voler?
Et tinc que oblidar
perque aquest amor em va a matar.

Cada nit t’espere
amb l’esperança de que aparegues.
Aguante fins a les sis del matí
que ja em vaig a dormir,
i tú, el meu Brad Pitt
justament a eixa hora has deixir.

Aquesta nit es especial
bonica i plena m’he posat.
hui es el día dels enamorats
i tú amb mi no estàs.

Esperança